L'edifici enigmàtic 25-5-2011

                                              

En aquesta sessió vam realitzar una segona sortida a la muntanya, aquest cop més llarga. Vam caminar entre tot tipus de flora i fauna fins arribar a un castell en ruïnes. a partir de la nostra observació vam deduir que es pot tractar d’una antiga fortificació militar funció de la qual era veure tot el pla de Barcelona.

Pels materials utilitzats creiem que és de principis del segle XIX, quan ja apareixen les armes de foc, ja que les finestres eren estretes i allargades, però no tan com per encabir un arquer.

Tanmateix, vam observar que es tracta d’una construcció amb parets de maçoneria perquè del poc que queda del castell, hi ha un mur fet amb pedres mes o menys irregulars, a més és un mur irregular on també trobem maons per construir les finestres de l'edificació. Els murs no estan arrebossats, les pedres estan lligades amb morter de calç (s'usava des dels romans fins al XIX).

Per la seva funció i per l’observació de les ruïnes creiem que va ser construït durant la Guerra Carlina, l’any 1830. A més a més, hem descobert que si continuem el camí de sorra, arribem a Sant Cugat, així que aquesta fortificació militar, a més de ser construïda per tenir una visió de la ciutat, era un lloc de pas.

Aquí us deixem un parell d'imatges del Making off.

HERBOLARI 23-05-11

Avui hem anat d’excursió a la muntanya amb el Xavier. El professor ens ha donat dos fulls amb diferents plantes que hem hagut de trobar per la muntanya.

El Xavier ens ha portat fins un lloc concret de la muntanya i, a partir d’aquí, hem començat a buscar i fer fotos a les plantes per grups. Encara que no les hem trobat totes perquè no ens ha donat temps, aquí teniu les fotografies:

Esbarzer

Gatosa

Bruc

Garric 

Ginesta

Aritjol

Alzina

Llentiscle 

Esparreguera

Romaní

Estepa negra

Pi pinyer

Pi blanc

Heura

Lligabosc

Arboç

La sortida ens ha agradat, tot i que feia molta calor i teníem poc temps. Per això, creiem que és una bona pràctica per fer-la amb nens, atès que és molt dinàmica i divertida per realitzar-la en grup. Nosaltres proposem que als alumnes se’ls doni més temps i, a classe, se’ls doni unes nocions bàsiques sobre les plantes perquè no vagin perduts, ja que sinó és massa difícil pels infants.

Preparem les sortides! 18-05-2011

En aquesta sessió, bàsicament, el Xavi ens ha donat una sèrie d’indicacions que ens seran de molta ajuda per al sortida que realitzarem el proper dia 25 i 30 de Maig a l’edifici i/o construcció enigmàtica.

Per una banda, hem treballat, de manera força breu i descriptiva, tots els principals materials utilitzats en la construcció de qualsevol edifici:

-          Maó (altrament anomenat “tova”): Aquests tenen forma rectangular i són molt densos i massissos. Així mateix, aquests són cuits al forn i, per tant, en més d’una ocasió els podem trobar amb un color força enfosquit. Cal dir, tanmateix, que els primers que els van utilitzar, de forma massiva, per a la construcció van ser els rom

   

-          Totxo: Aquest és un material de construcció relativament nou, de mitjans del segle XX. De la mateixa manera que el maó, aquest té forma rectangular però té més gruix que aquest i, alhora, cal dir que al seu interior hi ha 6 forats disposats en forma regular, els quals permeten que hi penetri el ciment i, per tant, fa que l’estructura sigui més forta i resistent.

-          Tovot: Estèticament, aquest té la mateixa forma rectangular i proporcions del maó. No obstant això, el tovot està cuit al sol i en la seva estructura s’hi poden visualitzar fragments de palla incrustats.

-          Tàpia: Les parets o estructures de tàpia són el resultat de la barreja de terra i calç. Aquest és un sistema constructiu prehistòric.

 

-          Massoneria: Mur fet de pedres amb formes irregulars.

-          Carreuons: Mur fet de pedres amb formes regulars.

-          Carreus: Mur fet de pedres amb formes regulars i molt grans.

-          Ciclopis: Mur fet de pedres encara més grans que els carreus.

Per altra banda, també hem treballat els principals sistemes adhesius i/o aglutinants existents en la construcció i consolidació d’un mur:

-          Pedra seca: Tal i com indica el seu nom, el sistema de pedra seca fa referència a una sèrie de pedres ajuntades sense cap tipus de material adhesiu, és a dir, que es sustenten gràcies al seu encaixament estructural.

-          Fang: Aquest està constituït per la barreja de terra i aigua. Així mateix, aquest també pot estar barrejat amb calç. Aquest sistema aglutinant s’utilitzà des de l’època dels ibers.

  

-          Morter: Aquest està constituït per la barreja de calç, sorra d’aigua dolça i aigua. Cal dir que com més calç contingui la barreja, més poder adhesiu tindrà sobre el material utilitzat. Aquest és un sistema aglutinant que s’utilitza des de l’època romana fins al segle XIX.

-          Ciment: Aquest està constituït per la barreja de ciment (altrament anomenat “portland”), sorra d’aigua dolça i aigua. Aquest sistema aglutinant, sovint, també s’anomena morter.

 

-          Formigó: Aquest està constituït per la barreja de ciment (o portland), grava i aigua.

-          Formigó armat: Aquest està constituït per formigó i una sèrie de varilles de ferro entremig, les quals donen més consistència a l’estructura. El formigó armat s’utilitza, normalment, per fer les estructures i plantes dels edificis.

-          Arrebossat: Els arrebossats interns acostumen a ser de guix i els externs de calç o ciment.

-          Guix: Aquest està constituït per la barreja de guix i aigua. Un cop feta la barreja, aquest s’asseca ràpidament.

-          Pladur: Fan referència a les parets prefabricades.

EL CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 11-05-11

Com indica el títol de la sessió, avui hem treballat el Currículum d’Educació Primària. La professora ens ha explicat des de la definició del currículum fins a les característiques de cadascú dels cicles.

Els punts que hem trobat més rellevants són les competències i els continguts que pertanyen als diferents cicles. Per exemple, veiem que a tots els cicles (inicial, mitjà i superior) es treballen dos blocs de continguts: l’entorn i la seva conservació i persones, cultures i societats. Tanmateix, encara que sembli que els continguts són els mateixos per tots els cicles, el nivell de dificultat s’incrementa proporcionalment amb el curs. Així doncs, al principi es treballa l’observació i després l’anàlisi i la síntesi.

Després de la explicació teòrica, hem fet una activitat: hem hagut d’escollir un contingut del àrea de coneixement natural, social i cultural a primària amb la finalitat de fer una activitat per treballar-la. El nostre grup ha escollit l’orientació a l’espai i l’elaboració de mapes: primer hem plantejat una sortida pel barri, on els alumnes haurien d’apuntar els llocs més rellevants, i després la realització de un mapa amb l’ajut del Google Earth.

Aquesta part de la sessió, sincerament, no ens ha agradat massa. La raó és que a totes les assignatures fem el mateix: ens expliquen el currículum i fora. Nosaltres, amb les activitats que fem al llarg del curs, treballem aquest document moltes vegades i ja el coneixem.

El que ens ha agradat és la segona part, es a dir, els recursos didàctics per a primària. La professora ens ha mostrat un món d’activitats virtuals amb las quals podem treballar continguts de l’àrea de coneixement natural, social i cultural mitjançant les TIC. Alguns dels recursos són:

- El nostre govern i tu (estudiar tot el que envolta el Govern de la Generalitat)

- Meteo comarques (estudiar la meteorologia i les comarques de Catalunya)

-Can Seixanta (jugar amb els companys o individualment)

- El món dels llibres (biblioteca virtual, coneixement d’història i desenvolupament de la lectura)

- El joc de la prehistòria (estudiar la vida a la Prehitòria):

- Treasure hunt (estudiar la geografia física)

- Caballeros y castillos (introducció al món medieval) 

Finalment, hem de dir que aquesta part sí que ens ha agradat molt perquè és molt visual i útil pels alumnes. A més a més, la classe ha estat amenitzada per la música de les Jornades de Pedagogia i per l’actuació d’uns espontanis disfressats de bombers dins de la nostra classe.

L’edat moderna, Geografia Urbana - (09-05-2011)

Avui, dia 9 de Maig del 2011, l’equip dels exploradors intrèpids hem reprès el nostre viatge pel món de la Geografia Urbana.

En primer lloc, hem començat repassant el que vam fer el darrer dia relacionat amb la Geografia Urbana (ciutats romanes, ciutats medievals i, en general, les del Segle XIII).

En segon lloc, la professora ens ha presentat les característiques de la didàctica de l’objecte. Ha estat una mica feixuc, però d’entre les moltes propietats i trets característics, els exploradors intrèpids hem cregut convenient destacar que: fixa la imatge del concepte, que atrau l’atenció de l’alumnat, serveix per utilitzar el mètode hipotètico-deductiu, realitza induccions històriques, desenvolupa la imaginació, permet situacions emfàtiques i el suport per la memòria.

En tercer lloc, hem entrat directament a la vena amb la història de l’edat moderna. Hem situat cronològicament aquesta etapa (1492 amb el descobriment d’Amèrica) - 1789 amb la revolució francesa, ens hem adonat que ja hi havia algú que relacionava l’etapa moderna amb l’era de les blackberrys i els Iphones. Tot i això, hem de remarcar que les dades donades són respectives amb la península ibèrica, ja que a la resta d’Europa, es situa l’etapa entre el 1453 i el 1789.

En quart lloc, hem destacat que durant aquesta època es produeix un canvi dràstic en el món religiós amb la reforma de Martin Luther King i la contrareforma, de manera que Europa queda dividida: la part catòlica (destaca per les genialitats escultòriques i arquitectòniques) i la part protestant (genialitats pictòriques).

En cinquè lloc, la professora ens ha explicat que és aquí on es comença a desenvolupar-se el terme d’investigar (aplicar la lupa de forma sistemàtica sobre un element de la història). A partir d’això, ens conceben dos models d’investigació: el mètode inductiu i l’hipotètic-deductiu.

El primer mètode, es caracteritza per investigar allò més particular fins allò més general, per establir afirmacions, tendir de l’observació a la inducció i ser un mètode d’investigació, no un dogma de fé.

El segon mètode, es caracteritza per investigar allò més general fins allò més particular, establir hipòtesis i comprovar-les i tenir una prudència metodològica (les hipòtesis, pot ser que només es donin en determinats contextos).

Finalment, hem destacat que a l’edat moderna s’aprenia mitjançant el descobriment sobre fonts primàries escrites, fonts de didàctica de l’objecte, fonts orals i artístiques i sonores i audiovisuals).

Geografia catalana III (La història continua) 4 - 5 - 2011

A la tercera sessió de geografia catalana, hem buscat alguns punts rellevants de la geografia de Catalunya indicats pel Xavier. Així doncs, el professor ens ha posat a la pissarra trenta punts estratègics catalans, tot i que alguns d’ells pertanyen també a territoris com Aragó (Aneto, part del riu Noguera Ribagorçana) o a França (Canigó, Rosselló).

Aquests elements són:

• Relleus muntanyosos (Canigó, Aneto, Puigmal, Montseny, Garraf, Montsant, Montsec, Collserola, Montnegre, etc.)

• Rius (Noguera Ribagorçana, Segre, Llobregat, Ter, La Garona, La Tordera, La valira, Riera Gavarresa, etc.)

• Conques (Conca de Tremp, Pla de Bages, Conca d’Òdena, etc.)

• Regions (Rosselló, Prades, Conca del Barberà, etc.)

Tots aquests elements del relleu els hem posat al seu lloc corresponent. Podeu veure com ens ha quedat el mapa final:

Alguns punts que nosaltres hem trobat a faltar són, per exemple, l’Ebre, Montserrat, el Besòs, el Montblanc...

A la classe, a sorgit un debat introduït pel nostre company Àldric: "com es que no som capaços de recordar la geografia catalana si portem tota la primària i la secundària estudiant aquests temes?" Nosaltres hem parlat que el problema és que només hem fet exàmens i més exàmens repetitius que després se’ns obliden. La gràcia està en fer activitats interactives i creatives per tal de promoure la motivació dels alumnes. El Xavier, en resposta a les nostres preguntes, ens ha donat una pàgina web de jocs de geografia:

http://www.xtec.cat/~ealonso/flash/mapesflash.htm

Aquest tema és un aspecte de l’educació que ens hem de plantejar com a docents per tal de millorar l’aprenentatge dels nostres alumnes perquè, com hem comprovat, així no anirem a cap lloc.

Geografia catalana II (El retorno) 2 - 05 - 2011

Avui hem realitzat la segona sessió del tema “geografia de Catalunya” que estem treballant actualment. Aquesta ha consistit en el coneixement i la situació geogràfica de les diferents muntanyes, serralades, pics, rius, ponts, túnels, ports, rieres, passos que configuren el territori català.

Aquesta activitat l’hem realitzada en un mapa físic de Catalunya i mut.

Per diferenciar tots els elements hem elaborat una llista amb números de diferents colors per què sigui més còmode i més ràpid identificar-los al mapa:

Poc més hem de dir d’aquesta sessió ja que com, malauradament, a la següent classe teníem un examen de l’assignatura “didàctica de l’energia, la matèria i la interacció”, el professor Xavier ha estat benvolent amb els pocs i afortunats alumnes que hem assistit a classe i ens ha deixat marxar un cop acabada l’activitat.

Amb tot, podem afirmar que si una cosa ens ha servit la sessió d'avui és per tal que a partir d'ara no anem tan perduts a l'hora d'escoltar el Tomàs Molina.

Geografia catalana 27 - 4 - 2011

Avui ha estat la primera de les quatre sessions que dedicarem a treballar, exclusivament, la geografia de Catalunya. Tot això ho treballarem a partir d’un mapa figurat i d’un mapa mut. No obstant això, abans de començar, en Xavi ens ha fet una breu introducció de les característiques que conformen l’àrea de Catalunya.

Catalunya és una zona molt muntanyosa. Al nord d’aquesta ens trobem amb una frontera pràcticament infranquejable, els Pirineus. Els Pirineus, tan sols poden ser franquejats des de dos punts: la frontera navarroaragonesa i la frontera catalana. Aquesta frontera geogràfica, històricament, sempre ha tingut una gran rellevància per Catalunya.

Les característiques dels Pirineus sempre han permès a Catalunya defensar-se d’invasions provinents d’Europa i, també, marcar les rutes d’entrada a la Península Ibèrica de generacions d’homínids. No obstant això, l’única unitat bàsica de relleu de Catalunya no queda representada, tan sols, amb els Pirineus, sinó que Catalunya és un territori immensament muntanyós.

Primerament, a la zona nord ens trobem amb el Prepirineu Nord (pertanyent actualment a França), tot seguit si avancem cap al sud, ja en domini català, trobem els Pirineus i sota d’aquests, el Prepirineu Sud.

Segonament, a la zona est del territori ens trobem amb la serralada litoral que segueix tota la línia de mar (des de les Alberes fins al Garraf).

Tercerament, tocant amb aquesta serralada litoral però una mica més cap a l’oest, ens trobem amb un altre conjunt muntanyós anomenat la serralada prelitoral que va des del Puigsacalm fins a la Serra de Cardó. Quartament, ens trobem amb un sistema muntanyós provinent del Sistema Ibèric ubicat al sud-oest de Catalunya. Aquesta zona està conformada, bàsicament, pels Ports de Beseit-Horta i pel cim destacat del Caro.

Amb tot, aquesta morfologia muntanyosa que caracteritza el nostre petit país ens dóna pistes i ens explica el per què les rutes com l’AP-7 passen per on passen per poder recórrer tota la zona litoral del territori, o per què l’A-2 passa pel pas del Bruc i de la Panadella per accedir a la plana de Lleida, etc.

Finalment, com va dir l’historiador Pierre Vilar, Catalunya és un territori de passadís i de refugi. L’abundància de muntanyes i valls li donen una morfologia característica que podríem titllar d’única en tot el món. Per tant, prenem consciència de tot allò que tenim i aprenem a valorar-ho una mica més del que ho fem. Visca Catalunya!!!