Geografia catalana 27 - 4 - 2011

Avui ha estat la primera de les quatre sessions que dedicarem a treballar, exclusivament, la geografia de Catalunya. Tot això ho treballarem a partir d’un mapa figurat i d’un mapa mut. No obstant això, abans de començar, en Xavi ens ha fet una breu introducció de les característiques que conformen l’àrea de Catalunya.

Catalunya és una zona molt muntanyosa. Al nord d’aquesta ens trobem amb una frontera pràcticament infranquejable, els Pirineus. Els Pirineus, tan sols poden ser franquejats des de dos punts: la frontera navarroaragonesa i la frontera catalana. Aquesta frontera geogràfica, històricament, sempre ha tingut una gran rellevància per Catalunya.

Les característiques dels Pirineus sempre han permès a Catalunya defensar-se d’invasions provinents d’Europa i, també, marcar les rutes d’entrada a la Península Ibèrica de generacions d’homínids. No obstant això, l’única unitat bàsica de relleu de Catalunya no queda representada, tan sols, amb els Pirineus, sinó que Catalunya és un territori immensament muntanyós.

Primerament, a la zona nord ens trobem amb el Prepirineu Nord (pertanyent actualment a França), tot seguit si avancem cap al sud, ja en domini català, trobem els Pirineus i sota d’aquests, el Prepirineu Sud.

Segonament, a la zona est del territori ens trobem amb la serralada litoral que segueix tota la línia de mar (des de les Alberes fins al Garraf).

Tercerament, tocant amb aquesta serralada litoral però una mica més cap a l’oest, ens trobem amb un altre conjunt muntanyós anomenat la serralada prelitoral que va des del Puigsacalm fins a la Serra de Cardó. Quartament, ens trobem amb un sistema muntanyós provinent del Sistema Ibèric ubicat al sud-oest de Catalunya. Aquesta zona està conformada, bàsicament, pels Ports de Beseit-Horta i pel cim destacat del Caro.

Amb tot, aquesta morfologia muntanyosa que caracteritza el nostre petit país ens dóna pistes i ens explica el per què les rutes com l’AP-7 passen per on passen per poder recórrer tota la zona litoral del territori, o per què l’A-2 passa pel pas del Bruc i de la Panadella per accedir a la plana de Lleida, etc.

Finalment, com va dir l’historiador Pierre Vilar, Catalunya és un territori de passadís i de refugi. L’abundància de muntanyes i valls li donen una morfologia característica que podríem titllar d’única en tot el món. Per tant, prenem consciència de tot allò que tenim i aprenem a valorar-ho una mica més del que ho fem. Visca Catalunya!!!