Meridians i paral·lels! 30-03-2011

Avui, dia 30 de Març del 2011, l’equip dels exploradors intrèpids podem dir que la terra la dividim en línees i punts imaginaris, si si, imaginaris.

En Xavier Hernández -que malgrat tenir nom de futbolista, és el nostre professor de geografia- sembla ser que avui ha vingut “manos a la obra”. D’entrada ja ens ha dit que el contingut que treballàvem avui era força complicat i enrevessat, malgrat haver-lo treballat mil milions de vegades.

El fet és que la terra la podem dividir en línies imaginàries que poden anar des del Pol Nord fins al Pol Sud i d’esquerra a dreta. Hem començat treballant què era això dels pols i pel que hem pogut comprovar, es tracten dels extrems de l’eix que gira al voltant de la terra.

En segon lloc, hem repassat de dalt a baix l’equador, la circumferència màxima que està al voltant de la terra. Hem comprovat que Catalunya no es troba en els punts de l’Equador.

Un cop situats al mapa de la terra, hem estudiat què eren això dels paral·lels i bé, hem determinat que es tracta de línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a l'esfera terrestre i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra. A més a més, l’Equador n’és el més important, ja que determina l’origen de les latituds. Aquest, és l’únic paral·lel que és un cercle màxim.

El pas següent ha estat esbrinar què eren els meridians. Hem descobert que són línies imaginàries que donen la volta a la Terra passant pels pols. El més important és el Meridià de Greenwich o meridià 0º, ja que determina l’origen de les longituds. Es mesura en graus, minuts i segons.

Un cop exposats i explicats aquests conceptes, en Xavi ens ha posat a prova per tal de comprovar si havíem interioritzat el contingut. Així doncs hem realitzat dues dinàmiques: la primera ha estat localitzar 10 capitals del món en el seu punt exacte del mapa (Buenos Aires, Tòquio, Auckland, París...) i la segona ha estat la versió adaptada de “Hundir la flota”.

Aquestes dues dinàmiques han estat d’allò més divertides, sobretot la segona ja que s’ha treballat el contingut de classe amb una activitat motivadora i didàctica. La primera simplement ha estat per fer veure a la gent que a Tòquio no s’hi pot anar en cotxe i que Auckland no està “a la vuelta de la esquina” com diria aquell.

Apa, salut i meridians.

"GEOGRAFIUM URBANUM" 28-03-2011

En la sessió d’avui hem treballat, des de la vessant de la geografia urbana, l’estructura i característiques de les ciutats romanes i de les ciutats medievals.

Primerament, per treballar la ciutat romana, la professora ens ha proporcionat la imatge d’una ciutat romana d’època. Tot seguit, a través d’aquesta imatge, hem hagut d’identificar un sèrie d’espais i edificis típics de l’època en qüestió com: teatre, amfiteatre, aqüeducte, termes, villa, arc de triomf, fòrum i basílica.

El grau de complexitat de l’activitat en qüestió no ha estat molt gran i, per tant, aquesta l’hem pogut desenvolupar sense molts problemes. Alguns edificis com el fòrum o les termes han resultat més complicats de localitzar, no obstant això, els altres eren força corrents i tothom els ha trobat amb una certa rapidesa.

Segonament, per treballar la ciutat medieval, la professora ens ha penjat al canó la imatge d’una ciutat del segle XI (època feudal) i, alhora, ens ha repartit una imatge d’una ciutat del segle XIII (època medieval). L’activitat, en aquest cas, ha consistit en fer un anàlisi dels canvis principals que van sofrir les ciutats feudals del segle XI vers les ciutats medievals del segle XIII.

Bàsicament, a través d’aquesta pràctica vam poder visualitzar que la ciutat feudal del segle XI era una ciutat emmurallada amb un recinte emmurallat molt més petit que en la ciutat del segle XIII. Així mateix, en la ciutat feudal s’hi podia apreciar una gran extensió de terres cultivades adjuntes als exteriors de la muralla de la ciutat. Amb tot, aquestes característiques es poden entendre perfectament si s’estudien les característiques de l’economia i la societat de l’època feudal.

Tanmateix, en la ciutat del segle XIII es podia apreciar com la muralla que envoltava la ciutat estava més perfeccionada i era més ampla que la del segle XI. Cal tenir en compte que al segle XIII van començar a prendre molta importància els gremis i, en conseqüència, la burgesia. Tot això es reflecteix clarament en la imatge de la ciutat en qüestió, on s’hi pot apreciar l’efervescència dels comerços, els mercats...

Finalment, la professora ha acabat la sessió fent un breu resum de les funcions de la didàctica objectual. Algunes dels més destacades són:

-          Fixar la imatge del concepte

-          Atrauen l’atenció de l’alumnat

-          Són enigmes per resoldre

-          Serveixen per utilitzar el mètode hipotètic-deductiu

-          Permeten realitzar induccions històriques

-          Contribueixen a desenvolupar la imaginació

-          El seu ús permet situacions empàtiques

En conclusió, creiem que la sessió d’avui ha estat molt interessant, ja que l’estudi de la geografia urbana a través d’imatges d’època sempre resulta més atractiu que una explicació purament teòrica del tema.

Amb tot, us deixem amb un video d'un tour per una ciutat romana en 3D, bon viatge!

La nostra casa ideal (23-03-2011)

Avui hem treballat els plànols i les escales -per variar-. El professor ens ha donat un paper quadriculat a cadascú i nosaltres hem hagut de dibuixar el plànol de la nostra casa ideal a escala. Per fer-ho no hem anat pas a l'Ikea, sinó que des de l'aula hem anat dibuixant a ritme de "Our house in the middle of the street".

L’activitat era totalment lliure, atès que hem pogut dibuixar el plànol decasa nostra amb total llibertat. Només hem hagut de fer cas a una instrucció del professor: el plànol havia d’estar a escala 1:20, 1:50 o 1:100. Així doncs, un quadret de la quadricula són vint centímetres a la realitat (1:20), o cinquanta (1:50), o un metre (1:100). La més utilitzada d’aquestes és la 1:100 perquè és més fàcil de relacionar amb la realitat.

Aquesta activitat és una bona manera per treballar el dibuix, les proporcions, la creativitat i, sobretot, la relació entre l’espai al paper i l’espai a la realitat. Creiem que és una tasca que, ben explicada, és fàcil pels alumnes i, a més a més, molt entretinguda. També és pot fer una proposta diferent com podria ser dibuixar la teva escola, el teu lloc preferit, etc.

No descartem fer, en un futur, un plànol com el que veureu a continuació en el següent vídeo:

Fem una ïlla! (21-03-2011)

Com no tenim examen teòric ni pràctic d’aquesta assignatura -encara sort-, avui hem realitzat un simulacre d’examen, és a dir, una activitat que el professor ens posaria en cas que hi hagués.

Aquesta ha consistit en “la invenció de la nostra illa ideal”. Per poder dissenyar-la, hem disposat d’una graella quadriculada i el professor ens ha plantejat el disseny segons diverses escales: 1:5.000 o 1:10.000. Nosaltres hem utilitzat la segona escala proposada, 1:10.000, per tant, cada quadret de la làmina correspon a 1 km en la realitat.

En primer lloc, hem dibuixat la nostra illa de forma irregular, ja que el professor ens ha dit que molts alumnes acostumen a dibuixar-la rodona. Encara que no la dibuixaríem rodona, hem exagerat les formes irregulars.

En segon lloc, hem decidit que la nostra illa seria turística, un lloc ple d’apartaments i hotels amb zones de platja i d’oci. Al centre de l’illa hem instal·lat l’aeroport encara que el dibuix es va quedar en l’intent ja que el professor ens va fer un comentari: “això més que un avió sembla un peix”. Les nostres habilitats artístiques parlen per nosaltres.

En tercer lloc, hem col·locat estratègicament les zones d’hotels i apartaments, amb carreteres que uneixen totes les zones de l’illa. Per començar a deixar palesos els coneixements que estem aprenent a l’assignatura, vam dibuixar corbes de nivell en diferents punts de l’illa. A més a més, vam integrar els símbols dels mapes també treballats en sessions anteriors: una pedrera al costat d’una muntanya, una estació meteorològica, dos ports amb els corresponents símbols del vaixell (que també es va quedar en l’intent), els fars, les barreres que delimiten el port, etc.

En quart i últim lloc, vam decidir dibuixar dues illetes més al costat d’aquesta, també amb la mateixa finalitat: zona d’apartaments, relax, platja, estiu i sol. Una d’elles l’hem interconnectat amb la illa principal mitjançant un pont subterrani.

Cal dir que aquesta activitat ens ha servit per veure en quin punt ens trobem. Havíem d’integrar tot allò que hem après fins ara i segons el professor, anem bastant peixos en mapes. Malgrat això, hem gaudit tots plegats de la seva realització i estem satisfets de poder deixar palesos els coneixements assolits fins ara, que no són pocs!