En la sessió d’avui hem treballat, des de la vessant de la geografia urbana, l’estructura i característiques de les ciutats romanes i de les ciutats medievals.
Primerament, per treballar la ciutat romana, la professora ens ha proporcionat la imatge d’una ciutat romana d’època. Tot seguit, a través d’aquesta imatge, hem hagut d’identificar un sèrie d’espais i edificis típics de l’època en qüestió com: teatre, amfiteatre, aqüeducte, termes, villa, arc de triomf, fòrum i basílica.
El grau de complexitat de l’activitat en qüestió no ha estat molt gran i, per tant, aquesta l’hem pogut desenvolupar sense molts problemes. Alguns edificis com el fòrum o les termes han resultat més complicats de localitzar, no obstant això, els altres eren força corrents i tothom els ha trobat amb una certa rapidesa.
Segonament, per treballar la ciutat medieval, la professora ens ha penjat al canó la imatge d’una ciutat del segle XI (època feudal) i, alhora, ens ha repartit una imatge d’una ciutat del segle XIII (època medieval). L’activitat, en aquest cas, ha consistit en fer un anàlisi dels canvis principals que van sofrir les ciutats feudals del segle XI vers les ciutats medievals del segle XIII.
Bàsicament, a través d’aquesta pràctica vam poder visualitzar que la ciutat feudal del segle XI era una ciutat emmurallada amb un recinte emmurallat molt més petit que en la ciutat del segle XIII. Així mateix, en la ciutat feudal s’hi podia apreciar una gran extensió de terres cultivades adjuntes als exteriors de la muralla de la ciutat. Amb tot, aquestes característiques es poden entendre perfectament si s’estudien les característiques de l’economia i la societat de l’època feudal.
Tanmateix, en la ciutat del segle XIII es podia apreciar com la muralla que envoltava la ciutat estava més perfeccionada i era més ampla que la del segle XI. Cal tenir en compte que al segle XIII van començar a prendre molta importància els gremis i, en conseqüència, la burgesia. Tot això es reflecteix clarament en la imatge de la ciutat en qüestió, on s’hi pot apreciar l’efervescència dels comerços, els mercats...
Finalment, la professora ha acabat la sessió fent un breu resum de les funcions de la didàctica objectual. Algunes dels més destacades són:
- Fixar la imatge del concepte
- Atrauen l’atenció de l’alumnat
- Són enigmes per resoldre
- Serveixen per utilitzar el mètode hipotètic-deductiu
- Permeten realitzar induccions històriques
- Contribueixen a desenvolupar la imaginació
- El seu ús permet situacions empàtiques
En conclusió, creiem que la sessió d’avui ha estat molt interessant, ja que l’estudi de la geografia urbana a través d’imatges d’època sempre resulta més atractiu que una explicació purament teòrica del tema.
Amb tot, us deixem amb un video d'un tour per una ciutat romana en 3D, bon viatge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada