Preparem les sortides! 18-05-2011

En aquesta sessió, bàsicament, el Xavi ens ha donat una sèrie d’indicacions que ens seran de molta ajuda per al sortida que realitzarem el proper dia 25 i 30 de Maig a l’edifici i/o construcció enigmàtica.

Per una banda, hem treballat, de manera força breu i descriptiva, tots els principals materials utilitzats en la construcció de qualsevol edifici:

-          Maó (altrament anomenat “tova”): Aquests tenen forma rectangular i són molt densos i massissos. Així mateix, aquests són cuits al forn i, per tant, en més d’una ocasió els podem trobar amb un color força enfosquit. Cal dir, tanmateix, que els primers que els van utilitzar, de forma massiva, per a la construcció van ser els rom

   

-          Totxo: Aquest és un material de construcció relativament nou, de mitjans del segle XX. De la mateixa manera que el maó, aquest té forma rectangular però té més gruix que aquest i, alhora, cal dir que al seu interior hi ha 6 forats disposats en forma regular, els quals permeten que hi penetri el ciment i, per tant, fa que l’estructura sigui més forta i resistent.

-          Tovot: Estèticament, aquest té la mateixa forma rectangular i proporcions del maó. No obstant això, el tovot està cuit al sol i en la seva estructura s’hi poden visualitzar fragments de palla incrustats.

-          Tàpia: Les parets o estructures de tàpia són el resultat de la barreja de terra i calç. Aquest és un sistema constructiu prehistòric.

 

-          Massoneria: Mur fet de pedres amb formes irregulars.

-          Carreuons: Mur fet de pedres amb formes regulars.

-          Carreus: Mur fet de pedres amb formes regulars i molt grans.

-          Ciclopis: Mur fet de pedres encara més grans que els carreus.

Per altra banda, també hem treballat els principals sistemes adhesius i/o aglutinants existents en la construcció i consolidació d’un mur:

-          Pedra seca: Tal i com indica el seu nom, el sistema de pedra seca fa referència a una sèrie de pedres ajuntades sense cap tipus de material adhesiu, és a dir, que es sustenten gràcies al seu encaixament estructural.

-          Fang: Aquest està constituït per la barreja de terra i aigua. Així mateix, aquest també pot estar barrejat amb calç. Aquest sistema aglutinant s’utilitzà des de l’època dels ibers.

  

-          Morter: Aquest està constituït per la barreja de calç, sorra d’aigua dolça i aigua. Cal dir que com més calç contingui la barreja, més poder adhesiu tindrà sobre el material utilitzat. Aquest és un sistema aglutinant que s’utilitza des de l’època romana fins al segle XIX.

-          Ciment: Aquest està constituït per la barreja de ciment (altrament anomenat “portland”), sorra d’aigua dolça i aigua. Aquest sistema aglutinant, sovint, també s’anomena morter.

 

-          Formigó: Aquest està constituït per la barreja de ciment (o portland), grava i aigua.

-          Formigó armat: Aquest està constituït per formigó i una sèrie de varilles de ferro entremig, les quals donen més consistència a l’estructura. El formigó armat s’utilitza, normalment, per fer les estructures i plantes dels edificis.

-          Arrebossat: Els arrebossats interns acostumen a ser de guix i els externs de calç o ciment.

-          Guix: Aquest està constituït per la barreja de guix i aigua. Un cop feta la barreja, aquest s’asseca ràpidament.

-          Pladur: Fan referència a les parets prefabricades.

EL CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA 11-05-11

Com indica el títol de la sessió, avui hem treballat el Currículum d’Educació Primària. La professora ens ha explicat des de la definició del currículum fins a les característiques de cadascú dels cicles.

Els punts que hem trobat més rellevants són les competències i els continguts que pertanyen als diferents cicles. Per exemple, veiem que a tots els cicles (inicial, mitjà i superior) es treballen dos blocs de continguts: l’entorn i la seva conservació i persones, cultures i societats. Tanmateix, encara que sembli que els continguts són els mateixos per tots els cicles, el nivell de dificultat s’incrementa proporcionalment amb el curs. Així doncs, al principi es treballa l’observació i després l’anàlisi i la síntesi.

Després de la explicació teòrica, hem fet una activitat: hem hagut d’escollir un contingut del àrea de coneixement natural, social i cultural a primària amb la finalitat de fer una activitat per treballar-la. El nostre grup ha escollit l’orientació a l’espai i l’elaboració de mapes: primer hem plantejat una sortida pel barri, on els alumnes haurien d’apuntar els llocs més rellevants, i després la realització de un mapa amb l’ajut del Google Earth.

Aquesta part de la sessió, sincerament, no ens ha agradat massa. La raó és que a totes les assignatures fem el mateix: ens expliquen el currículum i fora. Nosaltres, amb les activitats que fem al llarg del curs, treballem aquest document moltes vegades i ja el coneixem.

El que ens ha agradat és la segona part, es a dir, els recursos didàctics per a primària. La professora ens ha mostrat un món d’activitats virtuals amb las quals podem treballar continguts de l’àrea de coneixement natural, social i cultural mitjançant les TIC. Alguns dels recursos són:

- El nostre govern i tu (estudiar tot el que envolta el Govern de la Generalitat)

- Meteo comarques (estudiar la meteorologia i les comarques de Catalunya)

-Can Seixanta (jugar amb els companys o individualment)

- El món dels llibres (biblioteca virtual, coneixement d’història i desenvolupament de la lectura)

- El joc de la prehistòria (estudiar la vida a la Prehitòria):

- Treasure hunt (estudiar la geografia física)

- Caballeros y castillos (introducció al món medieval) 

Finalment, hem de dir que aquesta part sí que ens ha agradat molt perquè és molt visual i útil pels alumnes. A més a més, la classe ha estat amenitzada per la música de les Jornades de Pedagogia i per l’actuació d’uns espontanis disfressats de bombers dins de la nostra classe.

L’edat moderna, Geografia Urbana - (09-05-2011)

Avui, dia 9 de Maig del 2011, l’equip dels exploradors intrèpids hem reprès el nostre viatge pel món de la Geografia Urbana.

En primer lloc, hem començat repassant el que vam fer el darrer dia relacionat amb la Geografia Urbana (ciutats romanes, ciutats medievals i, en general, les del Segle XIII).

En segon lloc, la professora ens ha presentat les característiques de la didàctica de l’objecte. Ha estat una mica feixuc, però d’entre les moltes propietats i trets característics, els exploradors intrèpids hem cregut convenient destacar que: fixa la imatge del concepte, que atrau l’atenció de l’alumnat, serveix per utilitzar el mètode hipotètico-deductiu, realitza induccions històriques, desenvolupa la imaginació, permet situacions emfàtiques i el suport per la memòria.

En tercer lloc, hem entrat directament a la vena amb la història de l’edat moderna. Hem situat cronològicament aquesta etapa (1492 amb el descobriment d’Amèrica) - 1789 amb la revolució francesa, ens hem adonat que ja hi havia algú que relacionava l’etapa moderna amb l’era de les blackberrys i els Iphones. Tot i això, hem de remarcar que les dades donades són respectives amb la península ibèrica, ja que a la resta d’Europa, es situa l’etapa entre el 1453 i el 1789.

En quart lloc, hem destacat que durant aquesta època es produeix un canvi dràstic en el món religiós amb la reforma de Martin Luther King i la contrareforma, de manera que Europa queda dividida: la part catòlica (destaca per les genialitats escultòriques i arquitectòniques) i la part protestant (genialitats pictòriques).

En cinquè lloc, la professora ens ha explicat que és aquí on es comença a desenvolupar-se el terme d’investigar (aplicar la lupa de forma sistemàtica sobre un element de la història). A partir d’això, ens conceben dos models d’investigació: el mètode inductiu i l’hipotètic-deductiu.

El primer mètode, es caracteritza per investigar allò més particular fins allò més general, per establir afirmacions, tendir de l’observació a la inducció i ser un mètode d’investigació, no un dogma de fé.

El segon mètode, es caracteritza per investigar allò més general fins allò més particular, establir hipòtesis i comprovar-les i tenir una prudència metodològica (les hipòtesis, pot ser que només es donin en determinats contextos).

Finalment, hem destacat que a l’edat moderna s’aprenia mitjançant el descobriment sobre fonts primàries escrites, fonts de didàctica de l’objecte, fonts orals i artístiques i sonores i audiovisuals).

Geografia catalana III (La història continua) 4 - 5 - 2011

A la tercera sessió de geografia catalana, hem buscat alguns punts rellevants de la geografia de Catalunya indicats pel Xavier. Així doncs, el professor ens ha posat a la pissarra trenta punts estratègics catalans, tot i que alguns d’ells pertanyen també a territoris com Aragó (Aneto, part del riu Noguera Ribagorçana) o a França (Canigó, Rosselló).

Aquests elements són:

• Relleus muntanyosos (Canigó, Aneto, Puigmal, Montseny, Garraf, Montsant, Montsec, Collserola, Montnegre, etc.)

• Rius (Noguera Ribagorçana, Segre, Llobregat, Ter, La Garona, La Tordera, La valira, Riera Gavarresa, etc.)

• Conques (Conca de Tremp, Pla de Bages, Conca d’Òdena, etc.)

• Regions (Rosselló, Prades, Conca del Barberà, etc.)

Tots aquests elements del relleu els hem posat al seu lloc corresponent. Podeu veure com ens ha quedat el mapa final:

Alguns punts que nosaltres hem trobat a faltar són, per exemple, l’Ebre, Montserrat, el Besòs, el Montblanc...

A la classe, a sorgit un debat introduït pel nostre company Àldric: "com es que no som capaços de recordar la geografia catalana si portem tota la primària i la secundària estudiant aquests temes?" Nosaltres hem parlat que el problema és que només hem fet exàmens i més exàmens repetitius que després se’ns obliden. La gràcia està en fer activitats interactives i creatives per tal de promoure la motivació dels alumnes. El Xavier, en resposta a les nostres preguntes, ens ha donat una pàgina web de jocs de geografia:

http://www.xtec.cat/~ealonso/flash/mapesflash.htm

Aquest tema és un aspecte de l’educació que ens hem de plantejar com a docents per tal de millorar l’aprenentatge dels nostres alumnes perquè, com hem comprovat, així no anirem a cap lloc.

Geografia catalana II (El retorno) 2 - 05 - 2011

Avui hem realitzat la segona sessió del tema “geografia de Catalunya” que estem treballant actualment. Aquesta ha consistit en el coneixement i la situació geogràfica de les diferents muntanyes, serralades, pics, rius, ponts, túnels, ports, rieres, passos que configuren el territori català.

Aquesta activitat l’hem realitzada en un mapa físic de Catalunya i mut.

Per diferenciar tots els elements hem elaborat una llista amb números de diferents colors per què sigui més còmode i més ràpid identificar-los al mapa:

Poc més hem de dir d’aquesta sessió ja que com, malauradament, a la següent classe teníem un examen de l’assignatura “didàctica de l’energia, la matèria i la interacció”, el professor Xavier ha estat benvolent amb els pocs i afortunats alumnes que hem assistit a classe i ens ha deixat marxar un cop acabada l’activitat.

Amb tot, podem afirmar que si una cosa ens ha servit la sessió d'avui és per tal que a partir d'ara no anem tan perduts a l'hora d'escoltar el Tomàs Molina.

Geografia catalana 27 - 4 - 2011

Avui ha estat la primera de les quatre sessions que dedicarem a treballar, exclusivament, la geografia de Catalunya. Tot això ho treballarem a partir d’un mapa figurat i d’un mapa mut. No obstant això, abans de començar, en Xavi ens ha fet una breu introducció de les característiques que conformen l’àrea de Catalunya.

Catalunya és una zona molt muntanyosa. Al nord d’aquesta ens trobem amb una frontera pràcticament infranquejable, els Pirineus. Els Pirineus, tan sols poden ser franquejats des de dos punts: la frontera navarroaragonesa i la frontera catalana. Aquesta frontera geogràfica, històricament, sempre ha tingut una gran rellevància per Catalunya.

Les característiques dels Pirineus sempre han permès a Catalunya defensar-se d’invasions provinents d’Europa i, també, marcar les rutes d’entrada a la Península Ibèrica de generacions d’homínids. No obstant això, l’única unitat bàsica de relleu de Catalunya no queda representada, tan sols, amb els Pirineus, sinó que Catalunya és un territori immensament muntanyós.

Primerament, a la zona nord ens trobem amb el Prepirineu Nord (pertanyent actualment a França), tot seguit si avancem cap al sud, ja en domini català, trobem els Pirineus i sota d’aquests, el Prepirineu Sud.

Segonament, a la zona est del territori ens trobem amb la serralada litoral que segueix tota la línia de mar (des de les Alberes fins al Garraf).

Tercerament, tocant amb aquesta serralada litoral però una mica més cap a l’oest, ens trobem amb un altre conjunt muntanyós anomenat la serralada prelitoral que va des del Puigsacalm fins a la Serra de Cardó. Quartament, ens trobem amb un sistema muntanyós provinent del Sistema Ibèric ubicat al sud-oest de Catalunya. Aquesta zona està conformada, bàsicament, pels Ports de Beseit-Horta i pel cim destacat del Caro.

Amb tot, aquesta morfologia muntanyosa que caracteritza el nostre petit país ens dóna pistes i ens explica el per què les rutes com l’AP-7 passen per on passen per poder recórrer tota la zona litoral del territori, o per què l’A-2 passa pel pas del Bruc i de la Panadella per accedir a la plana de Lleida, etc.

Finalment, com va dir l’historiador Pierre Vilar, Catalunya és un territori de passadís i de refugi. L’abundància de muntanyes i valls li donen una morfologia característica que podríem titllar d’única en tot el món. Per tant, prenem consciència de tot allò que tenim i aprenem a valorar-ho una mica més del que ho fem. Visca Catalunya!!!

Educació a Gaza, llavor de la Pau 8 - 4 - 2011

“Educació a Gaza, llavor de pau” és un taller de l’organització UNESCO que vam fer el divendres com activitat extraordinària.

En primer lloc, vam fer una sessió de resolució de conflictes. Per grups, havíem de pensar diferents conflictes quotidians (diferències entre veïns, amics, companys de pis, etc.). Desprès, vam fer un debat sobre les diferents formes de resoldre problemes:

- Fugida

- Imposició

- Diàleg

- Resolució superficial (símptoma del conflicte)

- Transformació profunda:

                        • personal

• relacional

• estructural

• cultural

Vam escollir una pel nostre conflicte i vam exposar el problema a la resta de la classe. Un dels conflictes més sonats al taller pot ser entre companys de pis: diferències de formes de fer la feina. Les solucions proposades poden ser la fugida i el diàleg. Tanmateix, nosaltres creiem que no és bo evadir els problemes, hem de combatre amb ells i fer una transformació profunda, encara que sigui massa difícil. Això es pot aconseguir des de l’educació, des de l’arrel del conflicte.

En segon lloc, el nostre guia de l’expedició a Gaza,  ens va explicar el problema de les escoles a Gaza: el conflicte israelià va afectar a l’educació ja que moltes escoles van ser bombardejades. La UNESCO va recollir donacions per a reconstruir escoles i, després, va crear una  guia didàctica amb un objectiu concret: que els nens reflexionin sobre els conflictes.

Finalment, vam veure un documental sobre aquesta llavor de la UNESCO. Si voleu, podeu veure el video:

http://vimeo.com/16154939

Hem de dir que ens va agradar el taller però pensàvem que parlaríem una mica més de Gaza, i no tant de resolució de conflictes. Ens hem quedat amb ganes de més.

Israel vs Palestina. 6-4-2011

Per tal d’anar preparats al taller de Divendres sobre la problemàtica actual a Gaza, en aquesta sessió hem tractat la història, religió, població i situació actual d’alguns països de l’Orient Mitjà.

Els habitants d’aquests països es diferencien principalment en xiites (branca de la fe islàmica) i sunnites (branca principal de l’islam). Al bloc de Jordi López Campo, doctor de biologia i diplomat en ESADE en Gestió Pública, hem pogut trobar informació interessant sobre la diferència d’aquestes dues branques.

http://jordilopezcamps.blogspot.com/2009/07/islam

A Turquia, per exemple, la majoria són sunnites, de religió musulmana i ètnicament turcs. Pel que fa a la seva història,  l’any 1918 va haver una revolta política important i es va implantar la maçoneria i l’estat laic (primer i únic país laic del món islàmic, atès que cap altre país musulmà reconeix el laïcisme dintre de la seva carta magna). La llengua turca la van passar a cal·ligrafia occidental, per això té característiques dels dos continents, Europa i Àfrica. Actualment, el partit que es troba en el poder és islàmic moderat, per això Europa es resisteix a que entri a la Unió Europea.

Iran és Pèrsia però la religió majoritària és l’Islam, de majoria xiites. És una república religiosa, per tant no hi ha diferència entre la religió i la política. Actualment hi ha una gran polèmica que gira vers el seu programa nuclear el qual ha estat denunciat a la Comunitat Internacional pels EUA. 

A Irak hi havia un règim Baasista. Això va sorgir als anys 60/70 en diferents països àrabs. Aquests aspiraven a una República Aràbiga Unida, la RAU. Aquest partit va guanyar en Egipte, Síria i Irak. L’exèrcit tenia molt poder i van establir reformes laiques dins una dictadura. Síria, actualment, és l’únic país en el qual encara existeix un partit Baasista.

A l’Aràbia Saudí la majoria són sunnites i molt importants per la quantitat de petroli que disposen. Aquest s’evacua majoritàriament de Kubait i altres regions com Yemen, Oman, Emirats Àrabs o Qatar.

Líban és majoritàriament de religió cristiana, encara que també hi ha xiites i sunnites. Aquest país és occidental però ha estat ocupat per Síria.

Durant la primera Guerra Mundial, l’any 1918, Turquia dominava Síria, Jordània, Palestina i el Líban. L’any 1945 acaba la Segona Guerra Mundial i els països àrabs volien ser lliures com Egipte, Síria, etc. Entre aquests, destaca un país en el qual la situació és força conflictiva: Palestina.

Una de les conseqüències més importants de la Segona Guerra Mundial va ser l’holocaust jueu. Arran d’aquest i a decisió de la ONU, es va creure convenient que el poble jueu disposés d’un estat propi que s’ubicaria en la zona que actualment coneixem com Israel, el qual era, geogràficament, territori palestí. No obstant això, Israel també ha sigut, per antonomàsia, un territori considerat propi per a tots els israelites, ja que hem de tenir en compte que els jueus consideren Jerusalem com a ciutat Santa (igual que les altres rames de la fe, musulmans i cristians).

Aquesta situació va desembocar en diverses guerres entre països islàmics que consideraven una usurpació del territori la instal·lació de l’estat israelita en territori palestí i Israel. Val a dir que Israel, en aquests conflictes bèl·lics, era superior tant a nivell tecnològic com militar, atès que aquest tenia una aliança tàcita amb els EUA.   

Finalment, el resultat de tota aquesta sèrie de conflictes va concloure amb el fet que Israel es va acabar apropiant de tot el territori palestí, excepte la zona de Cisjordània.

 

Després de conèixer alguns trets característics d’aquests països vam analitzar, en el mapa que mostrem a continuació, l’ocupació  jueva i palestina des de 1946 fins l’any 2000.

Aquest ha estat un tema molt dens i feixuc, ja que hi ha molta informació. De cada país podríem fer un treball sencer que, de ben segur, seria molt interessant. Amb tot, ha estat una sessió prou productiva per poder anar amb algunes idees prèvies al taller en qüestió de la següent sessió.

A continuació adjuntem un article com a aprofundiment per acabar de conèixer amb detall la problemàtica entre Palestina i Israel: