Per tal d’anar preparats al taller de Divendres sobre la problemàtica actual a Gaza, en aquesta sessió hem tractat la història, religió, població i situació actual d’alguns països de l’Orient Mitjà.
Els habitants d’aquests països es diferencien principalment en xiites (branca de la fe islàmica) i sunnites (branca principal de l’islam). Al bloc de Jordi López Campo, doctor de biologia i diplomat en ESADE en Gestió Pública, hem pogut trobar informació interessant sobre la diferència d’aquestes dues branques.
A Turquia, per exemple, la majoria són sunnites, de religió musulmana i ètnicament turcs. Pel que fa a la seva història, l’any 1918 va haver una revolta política important i es va implantar la maçoneria i l’estat laic (primer i únic país laic del món islàmic, atès que cap altre país musulmà reconeix el laïcisme dintre de la seva carta magna). La llengua turca la van passar a cal·ligrafia occidental, per això té característiques dels dos continents, Europa i Àfrica. Actualment, el partit que es troba en el poder és islàmic moderat, per això Europa es resisteix a que entri a la Unió Europea.
Iran és Pèrsia però la religió majoritària és l’Islam, de majoria xiites. És una república religiosa, per tant no hi ha diferència entre la religió i la política. Actualment hi ha una gran polèmica que gira vers el seu programa nuclear el qual ha estat denunciat a la Comunitat Internacional pels EUA.
A Irak hi havia un règim Baasista. Això va sorgir als anys 60/70 en diferents països àrabs. Aquests aspiraven a una República Aràbiga Unida, la RAU. Aquest partit va guanyar en Egipte, Síria i Irak. L’exèrcit tenia molt poder i van establir reformes laiques dins una dictadura. Síria, actualment, és l’únic país en el qual encara existeix un partit Baasista.
A l’Aràbia Saudí la majoria són sunnites i molt importants per la quantitat de petroli que disposen. Aquest s’evacua majoritàriament de Kubait i altres regions com Yemen, Oman, Emirats Àrabs o Qatar.
Líban és majoritàriament de religió cristiana, encara que també hi ha xiites i sunnites. Aquest país és occidental però ha estat ocupat per Síria.
Durant la primera Guerra Mundial, l’any 1918, Turquia dominava Síria, Jordània, Palestina i el Líban. L’any 1945 acaba la Segona Guerra Mundial i els països àrabs volien ser lliures com Egipte, Síria, etc. Entre aquests, destaca un país en el qual la situació és força conflictiva: Palestina.
Una de les conseqüències més importants de la Segona Guerra Mundial va ser l’holocaust jueu. Arran d’aquest i a decisió de la ONU , es va creure convenient que el poble jueu disposés d’un estat propi que s’ubicaria en la zona que actualment coneixem com Israel, el qual era, geogràficament, territori palestí. No obstant això, Israel també ha sigut, per antonomàsia, un territori considerat propi per a tots els israelites, ja que hem de tenir en compte que els jueus consideren Jerusalem com a ciutat Santa (igual que les altres rames de la fe, musulmans i cristians).
Aquesta situació va desembocar en diverses guerres entre països islàmics que consideraven una usurpació del territori la instal·lació de l’estat israelita en territori palestí i Israel. Val a dir que Israel, en aquests conflictes bèl·lics, era superior tant a nivell tecnològic com militar, atès que aquest tenia una aliança tàcita amb els EUA.
Finalment, el resultat de tota aquesta sèrie de conflictes va concloure amb el fet que Israel es va acabar apropiant de tot el territori palestí, excepte la zona de Cisjordània.
Després de conèixer alguns trets característics d’aquests països vam analitzar, en el mapa que mostrem a continuació, l’ocupació jueva i palestina des de 1946 fins l’any 2000.
Aquest ha estat un tema molt dens i feixuc, ja que hi ha molta informació. De cada país podríem fer un treball sencer que, de ben segur, seria molt interessant. Amb tot, ha estat una sessió prou productiva per poder anar amb algunes idees prèvies al taller en qüestió de la següent sessió.
A continuació adjuntem un article com a aprofundiment per acabar de conèixer amb detall la problemàtica entre Palestina i Israel:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada